L'exposició Blau Pankhurst: Cossos Elèctrics presa com a punt de partida el Blau Klein com a territori simbòlic, històric i afectiu des del qual articular un conjunt interseccional d'artistes contemporànies de la ciutat de Barcelona.

A través d'una àmplia varietat de formats i pràctiques —que travessen la performance, la instal·lació, la fotografia, la pintura, la imatge latent, el so i el cos— les obres reunides reflexionen sobre la representativitat dels cossos i els seus plantejaments afectius en relació amb la desterritorialización i els temps actuals. Més que concebre el blau únicament com a herència del misticisme modern o com a gest formal, la mostra l'aborda com un camp de tensió: un color que històricament ha travessat el cos, l'ha marcat, l'ha instrumentalitzat i, alhora, l'ha projectat cap a l'infinit.

El blau deixa de ser petjada passiva per a convertir-se en freqüència viva. Es torna energia, pols, refugi i fricció. Des de perspectives situades, les obres proposen altres modes d'habitar el color i, amb ell, el cos: cossos que no són suport, sinó agents; no matèria, sinó memòria i possibilitat.